Tal com ens deien sovint les nostres amigues, qualsevol kenyà pensa que qualsevol blanc està forrat. Per tant, sempre hi ha el risc que vulguin robar-te o atracar-te. De tota manera, moltes de les seves recomanacions valdrien per qualsevol passejada per les Rambles o els Encants, o per vigilar qui entra amb tu al portal de casa. El que passa és que allà crides l'atenció, si ets europeu, al primer cop de vista.
Val a dir que sovint, però, tot i intentar fer cas del que ens deien (al cap i a la fi érem a casa seva), ens adonàvem que tenien més por elles que no pas nosaltres. Desplaçar-nos a les fosques entre l'escola i la clínica, on dormíem, els feia patir (bé, i a algunes porugues també!). Anar al mercat (el mercadillo) masai requeria prendre mesures de seguretat ("atenció amb bosses, càmares de fotos, els que es fan els simpàtics...").
Però el que més ens costava d'entendre era no poder sortir a fer un volt pels voltants de Kimlea. Amb la placidesa i bellesa de l'entorn i el somriure cordial de la gent!
I aquí en podeu veure unes altres a Flickr, de la mateixa zona (però res que veure amb nosaltres)
Quan les de Kimlea van saber que havíem anat a fer un tomb pels voltants, quatre o cinc; que algú havia anat a córrer, que l'altra havia tornat sola de Gatina... es van esgarrifar. El criteri era sempre més de dues i si era possible amb una africana. Fins i tot per la carretera asfaltada. I per segons quins camins, ni pensar-ho. L'única blanca de Kimlea, la directora del càtering de Tigoni Center, deia que per alguns camins només hi anaven una bona colla, fins i tot essent totes del país!
Dels seus comentaris (una mica reticents, probablement per no crear-nos una inseguretat que no teníem) es deduïa que per segons qui blanca i dona era massa temptador. I van acabar confessant que ben a la vora hi havia hagut assassinats. Que els que homes joves que ja no poden assimilar els slums de Nairobi, s'emboscaven a les zones rurals del districte veí de Kiambu i assaltaven de tant en tant els qui passaven.
En altres ocasions també es van neguitejar. En una de les excursions que vam fer, vam preguntar per què no paràvem a dinar en una zona de boscos d'avets (si més no, ho semblaven). La resposta va ser que no era segur ni aturar-se. I no era pas solitària ni allunyada d'una carretera principal. En una altra sortida, el matatu es va avariar i quan va arribar un camió ple d'homes, aquest cop sí que en una carretera solitària, la kenyana que anava en aquell vehicle no va respirar fins que va arribar el matatu que anava a recollir-les.
Per tant, independentment de tribus i polítics, hi havia prou ambientillo com perquè, davant la sospita que el govern ha manipulat els resultats de les eleccions, els descontents o desesperats del país aprofitessin l'ocasió...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada