Bé, aquest post és fonamentalment per aclarir l'anterior. En pocs dies sembla que tot està empitjorant: com si haguessin sortit a la superfície molts dels problemes amagats de Kenya, problemes que semblava que es podien anar resolent sense la violència d'altres estats africans. Com que a més la premsa té dificultats per fer la seva feina, és difícil de saber què està passant exactament. La nostra gent coneguda no ha donat senyals de vida després de desitjar-nos bon Nadal.
La nostra experiència de l'estiu feia preveure poc aquesta situació. Sí que es va parlar de les eleccions, però potser ningú no s'esperava aquests resultats directes i indirectes.
Algunes pinzellades del que vam aprendre, però, ara tenen més sentit. Només enumerades, amb la intenció de parlar-ne més endavant:
- La preocupació per la nostra seguretat.
- Els slums i els desplaçaments del món rural a l'urbà (podeu veure Kibera al sud de Nairobi, l'equivalent al barri de chabolas més gran d'Àfrica, en aquest mapa de Nairobi).
- L'homilia de l'últim diumenge a la catedral de Nairobi (coneguda com la Basilica), sobre els criteris d'un cristià a l'hora d'anar a votar.
- La importància de crear espais interracials i intertribals, dels quals Kianda Foundation (l'entitat que suporta Kimlea) i Strathmore School (d'on va sortir Strathmore College, posteriorment Strathmore University) van ser pioners a l'àfrica de l'Est. Ambdues estaven impulsades per gent de l'Opus Dei (cosa que pot ser que sorprengui algú...), animada pel seu fundador, sant Josepmaria Escrivà.
Esperem que en pocs dies la situació es suavitzi. La veritat és que els matxets, vistos de prop, imposen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada