Mombasa a la vista!

Mentre la situació sembla que es va apaivagant i per altra banda Kofi Annan, el grup de persones eminents i els representants dels dos principals partits treballen per arribar a una sortida consensuada de la situació actual, que sembla que passarà per un govern compartit i la creació de la figura del primer ministre, ens arriba una notícia de la Frankie amb molta il·lusió: començarà una iniciativa semblant a Kimlea a Mombasa, la segona ciutat més important de Kenya, a la costa. Ja hi ha cent dones pels cursos d'alfabetització d'adults...

(la ciutat vella de Mombasa, foto copyright de scarlettina a Flickr)

Els bisbes davant les eleccions

Com decideix el vot un cristià? Poden dir-hi alguna cosa els bisbes? I a la resta de ciutadans?

Aquestes preguntes que ara estan de moda per la nota de la Conferencia Episcopal davant les properes eleccions no són alienes a Kenya.

Allà, al mes d'agost ja es va glossar a les homilies del diumenge una carta pastoral dels bisbes davant les eleccions de desembre. No deixa de tenir la seva gràcia comparar ambdues notes (la dels bisbes kenyans està sencera aquí). Per exemple, fan campanya decidida per entendre Kenya com un país i una democràcia en construcció, parlen de la corrupció, de conflictes d'interessos o de la necessitat d'una educació cívica.

Algunes de les consideracions dels bisbes, que en aquell moment ens van semblar simplement curioses, amb els mesos s'ha vist que eren importants. Copiem les característiques que cal que tingui un candidat (wananchi és el terme swahili que significa ciutadans):

L'arquebisbe Ndingi mwana a' Nzeki, arquebisde de Nairobi fins l'octubre de 2007

5. QUALITIES OF CANDIDATES FOR ELECTIONS

We are calling on all Kenyans to inform themselves adequately on those seeking election. It is not enough to know the candidates qualities vaguely. We must establish their stand on relevant issues and know their track record on honesty and uprightness.
There is no shortage of candidates for the many elected posts in our country . From our perspective, wananchi must be careful to elect honest and trustworthy candidates. If a corrupt person is elected , the long cycle of deprivation and abuse of office will be prolonged and moral fibre of our nation will continue to be eroded.
Our dear Kenyans, we would like to outline some of these qualities that we should look for as we exercise our democratic right. All of us citizens expect the following values or principles to be incorporated into the vision of our leaders.
1. Religious freedom for all people living in Kenya be upheld and respected.
2. The dignity of each and every human person be enhanced and protected
3. Everybody should respect the basic right to life from the moment of conception to natural death. This means no abortions, no Euthanasia and no capital punishment. The fifth commandment of God instructs "you shall not kill" (Ex.20:13).
4. Elected leaders shall recognize the centrality of the family in society and defend it.
5. Elected leaders shall promote the common good where all people participate and benefit from the goods available. Selfishness and greed must stop.
6. Leaders must protect the interest of the weak, and the poor and the marginalized in society wherever they found.
7. Leaders must support measures which guarantee security for all in whichever place or situation in which people find themselves. The rule of law and order must be up held.
8. Idleness is causing a lot of problems for our country. So leaders must promote the right to work, the right of workers and employees. Kenya must be a working nation if it has to achieve its goals.
9. Our political leaders must work towards providing access to water regular food, good roads, quality education and health care.
10. Leaders must ensure that measures are taken to protect the environment.
11. Elected leaders must foster the culture of living together in peace, justice for all, dialogue, political tolerance and living according to the rule of law and order. The leaders should not divide wananchi along tribal lines but work-together as unified nation, for prosperity.
12. Any candidate promoting violence or inciting people to violence or promoting hatred should not be elected.
13. Kenyans need elected leaders who will handle the perennial problem of land affecting the nation. Some individual people own massive lands and others are born and live in the gutters and streets of our cities and in the mountains. Many others are perpetual squatters and thus are reduced to sub-human living. We urge displaced persons should be resettled.
14. Leaders must ensure more equitable distribution of natural and national resources of Kenya to help build one nation.

I les últimes recomanacions:

8. POST-ELECTION

We ask that all those that wananchi have not elected to accept the results and cooperate fully with those who have been elected. Let the election increase the bonds of unity in our nation.

9. NECESSITY OF CIVIC EDUCATION

In order to vote correctly people must have an informed mind and conscience. They must know the relevant issues and the qualities of candidates as outlined above. Civic education is therefore a necessity. From past experience, we know that the quality of civic education has not formed people enough. We have witnessed the organizing of groups to incite violence, as well as “the buying of votes” or voting cards. Too often, the civic education sessions have been turned into political rallies. This time around, we are appealing to all converned to give space for proper civic education. This is part of the “level playing field” that is often forgotten or not even mentioned.

The people must not be impoverished or be denied their basic rights by the use of money, or kind, to influence their voting patter: such practices dehumanize people and make them unduly dependent on the purpoted “bread-providers”. The role of civic education is to educate not to manipulate. And therefore, like in the past, the Catholic Church will be fully involved in civic education through its Catholic Justice and Peace Commission.

10. CONCLUSION

We appeal to all Catholics and people of good will, to employ dialogue at this sensitive time for the betterment of everyone. The relationships that are established in a climate of dialogue overcome ethnic divisions and ideological differences. Dialogue prompts people to seek out what unites rather than what divides them.

Finally, our strong message is an appeal to all to endeavour to build the civilization of love. It is only love for God and for one another that can transform the human person and the entire Kenyan society.

No pensàvem pas a l'agost que aquestes línies fossin advertències tan profètiques.

Una alumna del col·legi Loreto, a Limuru, amb la parròquia de St. Joseph

Per fi el vídeo de Kimlea!

Ja tenim el vídeo de Kimlea a la web. Bé, no és pròpiament un vídeo (és més aviat un slideshow presentat en vídeo). L'Esther, una de les que formava part de l'equip de comunicació del grup, ha penjat al seu blog el vídeo que van fer per a la Fundació Montblanc.

Limuru a les notícies, per desgràcia

El vídeo correspon a primers de gener, però permet fer-se càrrec del que passa prop de Kimlea.

Desplaçats a Tigoni

Sembla que a l'estació de policia de Tigoni s'hi va amuntegant gent. la CNN ho explica així:

Just Wednesday, Mwangi said, 6,000 people converged on an internally displaced persons camp on the very day it opened, in the town of Limuru, in central Kenya.

That camp is one of roughly 300 internally displaced camps in Kenya, which has long sheltered hundreds of thousands of refugees from other nations in sprawling refugee camps but has erected such camps for uprooted Kenyans only after natural disasters, Mwangi said.

"We've never known internally displaced camps like this," he said.

Però la premsa kenyana diu clarament:

In Limuru, 6,000 displaced people were camping at the Tigoni police station, up from only 45 on Friday last week.

Un policia vigilant un camp de refugiats prop de Limuru (EFE)

Intentarem tenir notícies noves de les de Kimlea.

Plantacions en crisi

Per molt que vulguem, no podem prescindir del que està passant a Kenya.

Una notícia recent publicada per la UN Office for the Coordination of Humanitarian Affairs explica com la situació actual ha afectat les plantacions dels voltants de Limuru, on és Kimlea.

Blow to horticulture

The horticultural industry, which is a major employer, has also been hard hit. "There is fear all over with vehicles being burnt. Most of our clients are also not placing orders for our products," Gerrison Wachira, a grader with the horticultural farmers and exporters' organisation, said.
"We rely on produce coming in from some of the worst-affected areas, such as Eldoret, for passion fruits," Wachira said.
He said the organisation, which had already laid off casual workers, had been on the verge of closing. "We are going to ship our produce for the first time this month next week," he said.
The organisation normally ships its produce three times a month and employs at least 80 casual workers who earn 300 shillings ($4) per day. Other horticultural organisations employ hundreds of casual workers.
"Most firms have reduced their manpower," he said.
The organisation, which mainly relies on road transport by night, has been hit by the insecurity, with most stakeholders considering using local airports, which are more expensive, to transport their produce.
"The government should ensure that there is security for everyone," Wachira said. "The leaders should talk together and preach peace; they are the ones who have not communicated with the people."
According to the Secretary General of the Kenyan chapter of the Central Organisation of Trade Unions (COTU), Francis Atwoli, the crisis will have hit the broader economy.
Already, at least 60,000 people lost their jobs in tea farms in Kericho, 20,000 in Nandi hills, and 10,000 in Limuru, Atwoli said. Another 40,000 workers were let go in Naivasha, with the government providing security in the horticultural farms in the area, he said. Hundreds more had lost jobs within commerce, in banks and supermarkets, for example, after finding it unsafe to continue working in some areas, he said.
At least 400,000 people are expected to lose their jobs if the crisis continues, with a knock-on effect in neighbouring, landlocked Uganda, which relies heavily on Kenya's transport network for its imports.
Some industries in the country were not functioning as they should, with employees being laid off, Uganda's deputy prime minister, Eriya Kategaya, said on local television on 30 January. "Factories are being forced to retrench workers," Kategaya said.

Bisbes i mitjans de comunicació

La gent de Kenya és molt religiosa; es comprova a simple vista quan un s'hi passeja. Els mitjans de comunicació de Kenya són dels més treballats de l'Àfrica oriental. Potser això permet escriure amb aquest títol sobre una iniciativa que ara per ara aquí seria ben estranya.

Bé, d'això ja fa uns dies. I a més el títol només és una mitja veritat, perquè del que es va tractar és d'una pregària interconfessional, tal com explica la Kenya Broadcasting Corporation. Però no deixa de ser interessant:

All local radio and television stations in Kenya on Sunday aired a special joint prayer session for peace at 6PM local time.
The one-hour program dubbed 'Prayer for peace, Kenyans unite', involved leaders from the Catholic, Baptist, Pentecostal, Muslim and Hindu faiths who converged to pray for peace, unity, truth and justice.
Songs, hymns, poems and inspirational messages from various musicians and choirs were featured during the program.
The program is part of the ongoing media campaign in the search for peace in the country.
Sunday's program follows another one held on Thursday where radio and television stations suspended normal schedules to air a special program calling on Kenyans to exercise restraint while local newspapers ran a similar front-page headline; 'Save Our Beloved Country'.

Però el més rellevant és que la iniciativa va venir dels mitjans: el Media Council (amb una web sense actualitzar...).

La notícia recollida al Daily Nation posava de relleu que els mitjans s'han implicat en la defensa del futur del seu país, tot i les dificultats que han tingut aquests dies per fer emissions en directe, fent seu el lema "Save Our Beloved Country":

According to the Media Council chairman, Mr Wachira Waruru, the initiative is part of the ongoing media campaign to remain pro-active in the search for peace.
On Thursday, all the major local newspapers ran a similar front-page headline - Save Our Beloved Country - while TV and radio stations suspended normal schedules to air special programmes calling on Kenyans to exercise restraint.
"Today's programme to be aired simultaneously on all stations will aim at praying for peace, truth and Justice," Mr Waruru said.

Després de tres dies

No hem sabut res de nou de la gent de Kimlea. Avui, últim dia dels tres previstos pel partit opositor per manifestar-se, sembla que la tàctica canvia: de les marxes al boicot.

Un dels riscos més grans de les manifestacions eren que provoquessin un enfrontament directe entre partidaris de Raila Odinga i la policia, amb víctimes mortals. Fins ara, pública i oficialment la policia havia actuat amb gas, mànegues d'aigua i trets a l'aire. Si passava a matar, la radicalització podia arribar a un punt on no fos fàcil apaivagar la violència ni tornar enrera: bé per una mena d'intifada, bé per l'ús d'altres forces militars.

Tot i que efectivament hi ha hagut morts, sembla que aquest risc si més no d'ha evitat. Però la solució continua sense estar gens clara. La BBC manté l'especial sobre Kenya, que permet seguir les notícies i a més recull testimonis de lectors kenyans.

Kianda Foundation i la primera escola multirracial

Kianda Foundation està a l'origen de Kimlea Girls Technical Training Centre i Kianda School. En aquest article del Sunday Standard de l'any 2005 es parla de l'Olga Marlin, a qui algunes vam tenir la sort de conèixer.

A l'article, s'explica com va ser possible aconseguir els permisos per iniciar una escola oberta a blancs, negres i indis, en un moment que Nairobi encara estava totalment dividida en barris segons les races.

Va ser gràcies a l'ambaixada del Japó. Aquí s'explica la història (val la pena llegir tot l'article i el llibre d'Olga Marlin, To Africa with a dream, publicat en castellà amb el títol Con un sueño en África):

But nothing had quite prepared her for the shocking reality on the ground. She arrived in Kenya when residential areas were segregated, as were clubs, schools, restaurants, and even the public transport system.

Social interactions between the races was taboo, and Olga and her group soon realised that they would have a difficult time selling the idea of a multi-racial school that would see white students learning side by side with their Asian and African peers.

Initially the idea was to set up a finishing school which would give African women a chance to acquire secretarial skills in courses that would help them get better jobs and uplift their living standards. At the time, Olga says, people thought they were mad to even come up with such an idea, but a female member of the Kenyatta family whom the group met soon after their arrival, gave them the courage to move on.

"You have arrived at a very good time to open a school for girls. Our women need education to become self-reliant, respect themselves and make themselves respected. This can only happen when they are financially independent. Your school should provide them with the necessary skills," the Kenyatta family member said.

After a brief teaching stint at Kenya High School, then a whites-only school, Olga moved on to carry out their vision.

By 1961, after months of giving music lessons and coaching students in various subjects to raise money, the group was ready to start.

But there was a problem. One of the students was Goan and the city council would hear nothing of registering Kianda, first located in Valley Arcade — a white residential area — and two with a non-European student on board.

They would first have to seek the approval of the residents, the council said.

Her proposal to the residents was flatly rejected and Marlin was crushed. "It was simply one of the worst moments of my life," she says.

She then knew that they would have to move out of the area if their mission to give African girls a chance to study was to be fulfilled.

One of her students offered to help. Her father, Paddy Rouche, owned an estate agency in Nairobi’s Westlands and had just identified a parcel of land along Waiyaki Way (Kianda School’s present location), which was on the border of a reserve on which the Japanese embassy also stood.

At this time, the government also decided to declare some plots in the area multi-racial and Kianda (Kikuyu for valley) finally found a home which would be led by Olga until 1980.

It would be the first of several educational institutions put up by the Kianda Foundation in its quest to uplift the educational standards and general welfare of women in Kenya.

Registered in 1961 in Nairobi, its development has over the years given rise to a primary and secondary schools as well as the Kibondeni Catering School and the Kimlea Girls Technical Training College in Kiambu.

The latter has saved hundreds of girls from the degrading and exploitative child labour rampant on the coffee plantations in the district.

Sort que van haver de fer lloc per als japonesos!

I encara una altra cita, que demostra que no només calia alliberar-se de prejudicis racials:

To Olga, the eldest child in a family of six, African women were in a vicious circle those days: "They needed education for freedom and freedom to be educated."

Val a dir que la família de l'Olga sembla excepcional...

Blancs rics, negres pobres?

Fa uns dies, una crònica de l'agència EFE que van publicar diversos diaris parlava del barri de Westlands, a Nairobi, en els següents termes:

El barrio de Westlands es un islote de paz, un oasis en medio del desierto. Esta zona elegante de Nairobi presenta una imagen que representa el polo opuesto a lo que se ve y se vive en la barriada popular de Kibera.
Westlands es un barrio eminentemente blanco y rezuma dinero por todos los costados. Las mansiones de estilo colonial compiten en grandeza y originalidad. Todas poseen grandes medidas de seguridad, desde alambradas electrificadas hasta guardias armados las veinticuatro horas del día.
La zona hace olvidar que a tan sólo diez minutos está el segundo arrabal más pobre de África, Kibera, donde se han registrado unos enfrentamientos muy duros entre partidarios del líder opositor Raila Odinga y las fuerzas de seguridad, tras el recuento dudoso de las pasadas elecciones generales.
En Westlands están ubicados los mejores centros comerciales de la ciudad. Hay dinero, comida y, hasta hace unos días, buen humor y alegría de vivir en la opulencia. Ahora los residentes del barrio tienen miedo.
En las últimas 72 horas los blancos kenianos de Westlands han acumulado alimentos en las despensas, incrementado la seguridad de sus casas y reservado billetes de avión abiertos por si necesitan evacuar la zona con la máxima urgencia.

No és que això no sigui cert, que el periodista que ho escriu se suposa que és allà i ho ha comprovat. El problema és que pot fer la impressió que els rics i explotadors (no ho diu, però és el missatge que li arriba a l'europeu amb la conciència tocada) són els blancs i les víctimes els negres. I això sí que no és tota la veritat.

Als voltants de Kimlea, molts dels propietaris són negres, kenyans. Quan els britànics van començar a marxar, abans de la independència, van vendre les seves propietats a la gent del país. Els propietaris de las plantacions de tè que permeten unes condicions tan dures pels treballadors són per tant negres com ells, africans com ells. És més, probablement són kikuyus com ells.

Westlands ve de camí per anar a Kimlea, sobretot si s'hi va en direcció a Limuru, no via Kiambu. I la veritat és que hi vam fer vida: vam anar a canviar els euros i a comprar a la farmàcia i al súper al mall de més importància de l'Àfrica oriental (si és cert el que diu Wikipedia), Sarit Centre, tot just arribar; vam anar a l'església de Consolata; vam dormir el primer cap de setmana a Kianda Residence, dins de Kianda School, una altra iniciativa de Kianda Foundation... I els escassos blancs que vam veure tenien més pinta de turistes que nosaltres.

A Westlands probablement hi siguin en una proporció més elevada per la senzilla raó que la Nairobi de fa 60 anys estava dividida en barris segons les races. Hi ha la majoria d'ambaixades, edificis de l'ONU, les esglésies que van construir els qui venien a atendre pastoralment els europeus... Però no és ni molt menys una impressió d'una mena d'apatheid, on els blancs es concentren i els negres només són criats, com si encara fóssim a l'època de Out of Africa...

Per cert, al Village Market, un altre mall encara més occidental i de qualitat ja a les afores, hi havia una botiga de Mango...

Una de les entrades al Village Market

És segura Kenya?

L'estiu del 2007 Kenya era segura... amb limitacions, sobretot pels occidentals.

Tal com ens deien sovint les nostres amigues, qualsevol kenyà pensa que qualsevol blanc està forrat. Per tant, sempre hi ha el risc que vulguin robar-te o atracar-te. De tota manera, moltes de les seves recomanacions valdrien per qualsevol passejada per les Rambles o els Encants, o per vigilar qui entra amb tu al portal de casa. El que passa és que allà crides l'atenció, si ets europeu, al primer cop de vista.

Val a dir que sovint, però, tot i intentar fer cas del que ens deien (al cap i a la fi érem a casa seva), ens adonàvem que tenien més por elles que no pas nosaltres. Desplaçar-nos a les fosques entre l'escola i la clínica, on dormíem, els feia patir (bé, i a algunes porugues també!). Anar al mercat (el mercadillo) masai requeria prendre mesures de seguretat ("atenció amb bosses, càmares de fotos, els que es fan els simpàtics...").

Però el que més ens costava d'entendre era no poder sortir a fer un volt pels voltants de Kimlea. Amb la placidesa i bellesa de l'entorn i el somriure cordial de la gent!

Algunes imatges de Tigoni a Webshots

I aquí en podeu veure unes altres a Flickr, de la mateixa zona (però res que veure amb nosaltres)

Quan les de Kimlea van saber que havíem anat a fer un tomb pels voltants, quatre o cinc; que algú havia anat a córrer, que l'altra havia tornat sola de Gatina... es van esgarrifar. El criteri era sempre més de dues i si era possible amb una africana. Fins i tot per la carretera asfaltada. I per segons quins camins, ni pensar-ho. L'única blanca de Kimlea, la directora del càtering de Tigoni Center, deia que per alguns camins només hi anaven una bona colla, fins i tot essent totes del país!

Dels seus comentaris (una mica reticents, probablement per no crear-nos una inseguretat que no teníem) es deduïa que per segons qui blanca i dona era massa temptador. I van acabar confessant que ben a la vora hi havia hagut assassinats. Que els que homes joves que ja no poden assimilar els slums de Nairobi, s'emboscaven a les zones rurals del districte veí de Kiambu i assaltaven de tant en tant els qui passaven.

En altres ocasions també es van neguitejar. En una de les excursions que vam fer, vam preguntar per què no paràvem a dinar en una zona de boscos d'avets (si més no, ho semblaven). La resposta va ser que no era segur ni aturar-se. I no era pas solitària ni allunyada d'una carretera principal. En una altra sortida, el matatu es va avariar i quan va arribar un camió ple d'homes, aquest cop sí que en una carretera solitària, la kenyana que anava en aquell vehicle no va respirar fins que va arribar el matatu que anava a recollir-les.

Per tant, independentment de tribus i polítics, hi havia prou ambientillo com perquè, davant la sospita que el govern ha manipulat els resultats de les eleccions, els descontents o desesperats del país aprofitessin l'ocasió...

Policia a Kenya

Mentre vam ser a Nairobi, vam passar al costat de la seu de la Policia. Allà, si t'agafen en alguna infracció passes la nit a comissaria segur. Si més no, si ets kenyà.

Poques trobades personals vam tenir amb ells, però. Ens van avisar que des de feia poc temps és prohibit fumar... a l'aire lliure! Qui volia fumar havia de trobar algun edifici on fer-ho.

Un altre tema del qual sempre t'avisen a qualsevol material informatiu sobre Kenya és que està prohibit de fotografiar edificis oficials. De fet, en alguns casos vam veure els avisos a les façanes dels edificis.

Vam creuar-nos amb força controls de carretera, això sí, tot i que en cap moment van parar els nostres matatus o autocars. L'única experiència d'aquesta mena va ser quan el xofer de Kimlea va portar algunes a Nairobi en un cotxe petit, en comptes de fer servir el bus escolar. Van fer-lo aturar i li van demanar la documentació al xofer: sembla que hi ha qui es dedica al transport de viatgers sense tenir els permisos oportuns o la llicència de taxi. Potser per això també molts cotxes duen pintat a la carrosseria el nom de la institució a la qual pertanyen.

L'altre servei de seguretat que la majoria de gent que ha estat a Kenya deu conèixer de primera mà és el del Kenya Wildlife Service, que controla els parcs nacionals i les reserves.

A la tardor van aparèixer algunes notícies sobre policies que havien detingut il·legalment i assassinat menors. En general, però, val el que s'explica a Kenyalogy:

La policía de Kenya es extremadamente amable y solícita con los extranjeros. Esto responde a la importancia estratégica que para el gobierno tiene el turismo y los ingresos que éste genera. Por supuesto, en todo cocido hay algún garbanzo negro y la corrupción es un problema grave y endémico en Kenya, pero los casos descubiertos son atajados rápidamente. No hace mucho, la policía desarticuló una banda de atracadores integrada por policías corruptos, los llamados Alfa Romeo, una unidad de élite destinada precisamente a la prevención e investigación de estos delitos.

Lo mismo se aplica a los rangers del Kenya Wildlife Service. Estos hombres y mujeres desempeñan una labor esencial en la conservación de la naturaleza, con sueldos míseros y combatiendo el furtivismo sin apenas recursos ni armas. Aparte de la triste anécdota de los rangers de Samburu, su comportamiento es siempre ejemplar, no te dejes engañar por su aspecto a veces serio, en muchos casos es el carácter de su origen maasai.

En muchos establecimientos y recintos privados verás guardias de seguridad, los askaris. No son policías, pertenecen a cuerpos de seguridad privados. Por tanto, en principio no ofrecen la misma confianza, sirven a su señor pero no esperes su ayuda si la necesitas.

Notícies de Kenya

Hem tingut notícies de Kimlea i d'altres persones que van estar amb nosaltres a l'estiu. Estan força tranquil·les, malgrat tot, i amb confiança que de mica en mica el clima de violència anirà afluixant. A Kimlea, però, no surten de la finca, tot i que la zona de Limuru està en calma.

El que més els preocupava (la marxa a Uhuru Park, que podia ser el detonant d'una nova escalada de violència) sembla que es va aplaçant cada dia, mentre apareixien altres vies d'arribar a alguna mena de solució.

Uhuru Park, amb el Parlament i el mausoleu de Jommo Kenyatta, el primer president kenyà. Uhuru significa llibertat. Té llacs artificials i espais preparats per assemblees i parlaments.

Vam preguntar a la Wairimu, periodista, quina font informativa més fiable teníem a l'abast i ens va recomanar la BBC, tot i que també ells cauen en informar des d'un prisma negatiu.

Aquí hi podeu trobar una anàlisi de la relació entre tribu i violència a diferents països africans (suggeriment de la superjelen!).

No només disturbis a Nairobi

Les fotografies de violència a Kenya són fàcils de veure. No ho és tant veure com està Nairobi, tal com publiquen a la BBC:

Kenya al 2008...

Bé, aquest post és fonamentalment per aclarir l'anterior. En pocs dies sembla que tot està empitjorant: com si haguessin sortit a la superfície molts dels problemes amagats de Kenya, problemes que semblava que es podien anar resolent sense la violència d'altres estats africans. Com que a més la premsa té dificultats per fer la seva feina, és difícil de saber què està passant exactament. La nostra gent coneguda no ha donat senyals de vida després de desitjar-nos bon Nadal.

La nostra experiència de l'estiu feia preveure poc aquesta situació. Sí que es va parlar de les eleccions, però potser ningú no s'esperava aquests resultats directes i indirectes.

Algunes pinzellades del que vam aprendre, però, ara tenen més sentit. Només enumerades, amb la intenció de parlar-ne més endavant:
- La preocupació per la nostra seguretat.
- Els slums i els desplaçaments del món rural a l'urbà (podeu veure Kibera al sud de Nairobi, l'equivalent al barri de chabolas més gran d'Àfrica, en aquest mapa de Nairobi).
- L'homilia de l'últim diumenge a la catedral de Nairobi (coneguda com la Basilica), sobre els criteris d'un cristià a l'hora d'anar a votar.
- La importància de crear espais interracials i intertribals, dels quals Kianda Foundation (l'entitat que suporta Kimlea) i Strathmore School (d'on va sortir Strathmore College, posteriorment Strathmore University) van ser pioners a l'àfrica de l'Est. Ambdues estaven impulsades per gent de l'Opus Dei (cosa que pot ser que sorprengui algú...), animada pel seu fundador, sant Josepmaria Escrivà.

Esperem que en pocs dies la situació es suavitzi. La veritat és que els matxets, vistos de prop, imposen.

Eleccions

A Kenya van tenir eleccions parlamentàries i presidencials ahir, 27 de desembre. La participació va ser alta, les eleccions van ser renyides i, malgrat alguns petits actes violents, sembla que en general es poden considerar eleccions netes.

A hores d'ara encara no hi ha resultats certs. Sí que se sap que molts dels actuals ministres han perdut els seus escons (18, per ara).

Si voleu tenir notícies sobre Kenya, podeu mirar online els veterans, l'East African Standard i el Daily Nation, o els aglutinadors de notícies com el Kenya Daily o AllAfrica.

Sobre els vídeos

Un aclariment: els vídeos que fins a dia d'avui hi ha penjats o enllaçats en aquest blog no són nostres. Els hem trobat a youtube. Però cercant hem anat a parar al blog de la persona que els va fer: podeu trobar el vídeo de Kilea i el de Gatina a Tatiana Zilkova Video Blog.

Haurem de dir-li a la Tatiana que li estem molt agraïts...

Kimlea a Youtube

Per qui vulgui veure l'escola en acció!!

Jocs i joguines

A Gatina i Maramba els nens juguen com a tot arreu. Pilotes, cordes, bicicletes; cançons enfadoses, jocs de rotllana. Tot és igual i tot és diferent. Les seves cançons infantils podrien haver estat catalanes i vam cantar i ballar amb ells una versió en anglès casolà d'En Joan petit quan balla que va ser un èxit.

Però ara que venen els Reis i Nadal, ara que tothom demana, rep i regala joguines, potser val la pena veure en quatre fotos com són les joguines dels nens de Gatina i Maramba.

Foto copyright de la Begoña

No es veu gaire bé, però és una corda. Les cordes que vam dur (bé, que la Teresa va tenir la intuició de dur) van ser un èxit, sobretot a Maramba. Com a qualsevol pati d'escola, hi havia cua per anar saltant i hi havia tot un repertori de cançons. A Maramba cantaven alguna cosa com ara "I'm a girl, and I'm sixteen...". Potser algú se'n recorda millor.

Foto copyright de la Begoña

Amb aquesta corda plena de nusos jugaven a socatira, a tibar entre equips.

Com que no hi ha carretons ni patinets ni bicicletes, els nens s'inventen les joguines com poden. Estaven orgullosos d'aquesta, per passejar els petits amunt i avall, feta a partir d'un bidó de plàstic:

Foto copyright de la Jelenn

Però, per molt que sembli imperialisme i masclisme, val a dir que la reina de les joguines, entre els nois, era, sorprenentment... la pilota!

Foto copyright de la Begoña

També vam portar i comprar algunes pilotes noves per cada escola, que van fer les delícies de tothom. Però les que vam portar moriran, tard o d'hora, mentre que l'enginy per fer-ne de roba i cordills seguirà viu per molts anys més. La Frankie ens va fer entendre que per a ells té molt valor ser capaços de crear i compartir, més valor que l'alegria del moment que veuen les joguines que han portat les wazungu...

Fulles de te i monedes

A Kenya la moneda que es fa servir és el Kenyan shilling (KES als mercats financers, Ksh l'abreviatura local). A l'estiu del 2007, el canvi era entre 65Ksh (si es compraven xílings) i els 85Ksh (si es compraven euros) per euro. Ara ho podeu mirar aquí, per exemple.

A les plantacions, es paga en funció del quilo de fulles de te recollides. Es paguen pocs xílings per quilo: aproximadament un euro al dia. En temporada alta de la planta, es poden arribar a recollir 50 quilos (treballant de sol a sol); en temporada baixa, potser 5 o 10. Cal pensar que fan falta moltes fulles i molts minuts per fer un quilo. Aquesta és una de les raons per les quals els homes no resisteixen a les plantacions: una feina tediosa, cansada i mal pagada.

Una visita al metge (sense medicació ni proves) pot costar 100Ksh. Un matatu fins a l'hospital pot costar 25 Ksh. Dur un nen al metge, per tant, suposa de segur més que el sou d'un dia. I el sou del dia serveix per comprar el menjar, no per pagar hipoteques.

No és d'estranyar, doncs, que entre menjar o anar al metge sovint optin per menjar...